La festa de Sant Antoni sembla la cristianització d’antigues cerimònies i cultes precristians, dedicats a divinitats pastoral protectores del bestiari, per demanar protecció als animals útils per als treballs del camp.

La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de l’estricta devoció. A més, és la porta a les celebracions de carnestoltes.

La presència dels dimonis a la festa de Sant Antoni és per explicar les adversitats, les circumstàncies negatives de l’entorn natural: rialles, incendis… com a fets d’una potència negativa que es converteix amb un ésser maligne, contraposat a la divinitat positiva. Aquests dimonis són més genis de la naturalesa que no pas éssers malignes.

La cristianització no ha aconseguit fer aparèixer aquest caràcter. A causa del pas d’una economia agrícola a una industrial molts d’aquests rituals han desaparegut, però encara se’n conserven alguns com el repartiment de primes, rotllos i ximple, la desfilada de les tres bolcades. Sobretot als pobles de Castelló.

Si voleu saber més consulteu el «Costumari Català» de Joan Amades i «Sant Antoni, sant valencià» d’A. Monferrer.